El defecte fatal del xifrat de WEP
El protocol de xifrat de WEP (Wired Equivalent Security)) adoptat habitualment per encaminadors sense fils primerencs havia generat de forma estàticament claus i paquets de dades xifrades a través de l'algoritme RC4.
Però aquest disseny té dos defectes fatals:
Reutilització de claus: el vector d'inicialització (IV) de WEP és de només 24 bits, cosa que facilita que la clau es pugui esquerdar estadísticament a causa de la reutilització.
Les contrasenyes febles són propenses a la col·lisió: els usuaris sovint configuren contrasenyes de dígits curts (com ara aniversaris i números de telèfon), i els pirates informàtics poden coincidir ràpidament amb cerques de manera exhause mitjançant un "diccionari de contrasenya".
Els experiments posteriors van demostrar que, fins i tot si la contrasenya WEP es va establir en 13 dígits, el temps de cracking només trigaria 22 minuts.
